Descripció
Aquest projecte s’emmarca en el programa internacional «Corpus des Timbres amphoriques», patrocinat per la Unió Acadèmica Internacional i promogut a Catalunya per l’Institut d’Estudis Catalans. Pretén la publicació de totes les marques d’àmfora trobades als diversos països de la Unió Acadèmica Internacional, seguint uns protocols i un estàndards ben definits. El desig final és que aquest gran catàleg de marques i la seva distribució permetin reconstruir, a la llarga, els grans circuits comercials del món grecorromà.
Des de l’Institut d’Estudis Catalans, sota la direcció de Josep Guitart, s’ha anat inventariant i publicant les marques a partir de les troballes de cadascuna de les ciutats romanes de Catalunya. Inicialment, es va començar per la publicació de totes els segells d’àmfora trobats en els actuals ciutats que coincidien amb antigues ciutats romanes, com va ser el cas de les marques de Baetulo (Badalona).
Marca ALB (Can Pedrerol, Castellbisbal)
El treball de la Montserrat Comas des del Museu de Badalona s’havia centrat durant molts anys en l’estudi de les àmfores trobades en les excavacions de la ciutat, incloent-hi algunes marques. També el Museu havia estat molt actiu en organitzar Congressos internacionals sobre àmfores sota el títol genèric del Vi a l’Antiguitat. Gràcies al projecte de «Corpus des Timbres amphoriques», es va poder fer un estudi monogràfic només dels segells, aprofundit sobre el seu significat i la importància del seu coneixement per entendre l’economia local.
En el segon estudi ens vam adonar que no s’havia de restringir la catalogació de les marques només a entorns urbans. En el cas de Catalunya, al tractar-se d’una zona productora d’àmfores, que en molts casos estaven segellades, gran part de les troballes no es donaven en els centres urbans, sinó en el seu territori. Per això, a partir de la publicació de les marques de Barcino (Pla de Barcelona), ens adonem de la importància de publicar també les terrisseries del territori i també tota la informació vinculada als productes com el vi que contenien aquestes àmfores.
Marca LESBOS (Santa Caterina, Barcelona)
Generalment, les terrisseries i a vegades les zones de premsat i preparació del vi i d’altres productes agropecuaris no es realitzen estrictament en les zones urbanes, sinó en els espais periurbans – o sigui les proximitats de la ciutat. Tant les olors, la manca d’espai com l’ús del foc van fer recomanable la instal·lació d’aquestes indústries fora del lloc de residència de la ciutat. A vegades, fins i tot a certa distància de la ciutat quan el lloc escollit per la tessiteria tenia bones condicions d’aigua, transport i sobre tot argiles.
Així doncs, un dels temes rellevants era la caracterització mineralògica i química de les pastes ceràmiques de cadascuna de les terrisseries, que permetia identificar l’origen puntual d’aquelles marques. Quan estem estudiant marques de terrisseria pot ser que no totes les marques procedeixen d’aquell centre, i per tant la discriminació a partir de la pasta resulta de gran ajuda.
Pasta ceràmica de Mataró
Encara poden ser més importants quan les marques es troben en ciutats que poden ser llocs de trànsit o consum i també en derelictes, ja que ens pot ajudar a identificar el lloc d’embarcament, les rutes i com s’han combinat productes en el carregament. Per tant, el treball arqueomètric que es fa és una inversió de futur que afavorirà per reconèixer l’origen de les marques d’àmfores de la Tarraconense produïdes a Catalunya a qualsevol jaciment internacional. En els aspectes de caracterització arqueomètrica hem i seguim col·laborant amb l’Anna Gutierrez (ICAC) i la Verònica Martínez (ERAUB- UB).
I finalment, també ens vam adonar del potencial que existia entre les marques d’àmfora i l’epigrafia monumental i els topònims. Gràcies a la documentació dels cartolaris medievals sabem de molts topònims actuals que ja apareixen reflexats en aquests documents en el segle IX i X dC.
Toponimia del Baix Llobregat
Però encara resulta més interessant és que alguns dels topònims d’aquests cartolaris s’assemblen molt als noms de les marques trobades en les terrisseries properes. Per tant, sembla possible que darrera dels topònims medievals existeixi el nom d’una finca o propietari romà.
Així doncs, un dels estudis que continuem sobretot en col·laboració amb l’Oriol Olesti (UAB) és el de les relacions existents entre les marques d’àmfora i alguns dels topònims actuals, que segurament fan referència a antigues propietats romanes (fundus o praedia), que es van fossilitzar en topònims medievals fins arribar als nostres dies.
Aquests són els elements mínims de l’estudi de les marques de diversos territoris vinculats als antics municipis romans, si bé cada territori pot proporcionar algun tema interessant que mereixi un estudi més detallat. Així, en algunes publicacions s’ha volgut abordar temes de transport de les àmfores – un envàs fonamentalment marítim – fins a la costa o el reconeixement de l’hàbitat rural o d’una denominació d’origen de vi de l’antiguitat (p.e. zona Lauro).