El projecte és adoptat per la Union Acadèmique International des de 1993 (categoria C), per iniciativa de l’Académie de les Belles-Lletres (França).

1996-1997: L’IEC s’incorpora al projecte en l’any 1996, amb un primer objectiu d’estudiar les marques trobades a les ciutats romanes del Conventus Tarraconensis. S’inicia el projecte amb l’estudi dels segells de la ciutat romana de Baetulo (Badalona), tant pel que fa als segells locals com a marques importades trobades en les excavacions de la ciutat. El gran nombre de marques documentades faran que el resultat final del projecte sigui la publicació del llibre de la Montserrat Comas (1997) Baetulo: les marques d’àmfora.

2007-2009: Un segon projecte es centrarà en l’estudi de les marques d’un altre ciutat romana emblemàtica de la costa central catalana, o sigui l’antiga Laietània, com serà la colònia romana de Barcino (Barcelona) i el seu territori proper. El nombre de marques és menor ja que la producció terrissera de la ciutat, no tan sòls es troba al voltant del seu perímetre, sinó a certa distància en el seu omplíssim territori colonial. Aquest segon projecte generarà un altre publicació editada per Cèsar Carreras i Josep Guitart (2009) Barcino I: marques i terrisseries del Pla de Barcelona (Barcino).

2011-2013: Arran del projecte de les marques del Pla de Barcelona, ens adonem que l’estudi de la producció amfòrica del territori colonial restava incomplerta, i per tant calia ampliar la recerca a la resta de Museus d’aquest territori. Per mantenir la homogeneïtat, es va iniciar pel territori del sudest que comprenia l’actual comarca del Baix Llobregat. Sabem que els límits de la colònia de Barcino arribaven fins Ad Limes (actual Martorell), i per això, s’estudia tot aquest territori delimitat per la vall del curs baix de l’antic riu Rubricatum (Llobregat).

Es tractava d’un espai bàsicament productiu amb unes poques terrisseries que tenen una gran producció amfòrica que es fa evident en la gran quantitat de marques documentades. Moltes d’elles presenten un extraordinària distribució tant en derelictes en la Mediterrània Occidental com en jaciments terrestres de la Galia, Germània o la pròpia Roma.  El resultat d’aquesta nova recerca del territori de Barcino esdevindrà un altre llibre editat per Cèsar Carreras, Albert López-Mullor i Josep Guitart (2013) Barcino II: marques i terrisseries del Baix Llobregat

2014-2018: Seguidament es va iniciar l’estudi de les marques i terrisseries d’un espai del rerepaís com són les actuals comarques del Vallès Occidental i Oriental. És un espai delimitat per la serralada litoral que corra paral·lela a la costa, però no gaire lluny dels ports de la Laietània, a on embarcaven les seves àmfores després de transportar-les per rius i vies terrestres.

D’aquest espai, que geogràficament sembla homogeni segurament hi havia els territoris de tres antigues ciutats romanes. Potser una gran part encara pertanyia a la colònia de Barcino, un altre al municipium d’Egara (Terrassa) situat a l’actual Vallès Occidental i una darrera part al municipium d’Aquae Calidae (Caldes de Montbui) situat a l’actual Vallès Oriental. El nombre de terrisseries en aquest territori també és respectable, si bé no arriben en quantitat al nombre de marques de la zona del Baix Llobregat. El resultat d’aquest nou projecte és la publicació d’un altre volum de la col·lecció editat per Cèsar Carreras, Joaquim Folch i Josep Guitart (2019) Laietània interior: marques i terrisseries d’àmfores al Vallès Occidental i Oriental.

2019-  : Actualment s’estan duent dos projectes paral·lels. D’una banda,  la nova edició de les marques i terrisseries de Baetulo (Badalona), després de l’excavació preventiva de la terrisseria d’Illa Fradera que ha generat 4 forns complerts juntament amb més de 100 noves marques, afegint totes les troballes de marques des de l’any 2009 fins ara i un estudi d’altres aspectes que no es van tractar en la publicació del 2009. Aquest projecte està dirigit per la Montserrat Comas i la Pepita Padrós (Museu de Badalona).

D’altra banda, s’estan estudiant totes les terrisseries i segells de l’actual Maresme, que compren la ciutat romana d’Iluro (Mataró) i tot el territori que arriba fins el riu Tordera. Juntament amb la zona del Baix Llobregat és una regió que documenta el major nombre de terrisseries del Conventus Tarraconensis, que inicia la seva producció d’àmfores a les primeres dècades del segle I aC i registra un dels majors nombres de segells. En aquest projecte, que s’acaba d’encetar, es comptarà amb la col·laboració de Museus i investigadors que estan treballant en el Maresme.